Per un palista és molt important conèixer el medi en el qual practicarà, és necessari que aprengui a identificar els diferents movimients d' aigua per saber com l'influenciaràn i poder anticipar les seves accions. Com a norma general, on el riu s'eixampla la corrent esdevé més feble, i allà on s'encanyona, la corrent agafa força. Per a un mateix desnivell, com més profunditat més velocitat d'aigua hi ha. La corrent d'un riu és directament proporcional a la profunditat, ja que l'aigua també es veu afectada pel fregament.
MOVIMENTS D'AIGUA
A continuació us mostrem un petit inventari dels moviments d'aigua que ens podem trobar en un riu d'aigües braves. Aquests moviments d'aigua seràn sempre els mateixos, però la seva magnitud ve determinada per la hidrotopografia i pel cabal d'aigua del riu.
A continuació us mostrem un petit inventari dels moviments d'aigua que ens podem trobar en un riu d'aigües braves. Aquests moviments d'aigua seràn sempre els mateixos, però la seva magnitud ve determinada per la hidrotopografia i pel cabal d'aigua del riu.
El corrent principal
És la zona del riu on es troba el major volum d'aigua, que llisca pel damunt del llit del riu. Generalment, la part central d'aquesta vena de corrent és la més ràpida del riu. No té perquè estar situada sempre al mig, això dependrà de la inèrcia de l'aigua i les profunditats en una secció determinada del llit del riu.
És la zona del riu on es troba el major volum d'aigua, que llisca pel damunt del llit del riu. Generalment, la part central d'aquesta vena de corrent és la més ràpida del riu. No té perquè estar situada sempre al mig, això dependrà de la inèrcia de l'aigua i les profunditats en una secció determinada del llit del riu.La contracorrent
Qualsevol obstacle amb què es topi a la corrent crearà una zona d'aigua que es desplaça en sentit ascendent al seu darrera. Les contracorrents es produeixen en xocar la corrent amb un obstacle. L'aigua s'aixeca i s' escapa pels laterals generant una depressió darrera l'obstacle que tendeix a ocupar i així es produeix una corrent en sentit oposat i que tindrà una intensitat proporcional a la que la genera. Aprofitarem aquestes contracorrents per aturar-nos i iniciar noves trajectories.
Qualsevol obstacle amb què es topi a la corrent crearà una zona d'aigua que es desplaça en sentit ascendent al seu darrera. Les contracorrents es produeixen en xocar la corrent amb un obstacle. L'aigua s'aixeca i s' escapa pels laterals generant una depressió darrera l'obstacle que tendeix a ocupar i així es produeix una corrent en sentit oposat i que tindrà una intensitat proporcional a la que la genera. Aprofitarem aquestes contracorrents per aturar-nos i iniciar noves trajectories.El mur de contracorrent
Aquesta zona es troba en el lloc on la corrent i la contracorrent conflueixen i la reconeixerem per ser una zona d'aigües inestables que formen remolins. Per tant, serà una zona on procurarem evitar quedar-nos. Per aconseguir-ho caldrà que el travessem amb velocitat i amb una angulació aproximada d'entre 45º i 90º de forma que el puguem tallar, ja sigui per entrar a la contracorrent o bé per incorporar-se a la corrent.
Aquesta zona es troba en el lloc on la corrent i la contracorrent conflueixen i la reconeixerem per ser una zona d'aigües inestables que formen remolins. Per tant, serà una zona on procurarem evitar quedar-nos. Per aconseguir-ho caldrà que el travessem amb velocitat i amb una angulació aproximada d'entre 45º i 90º de forma que el puguem tallar, ja sigui per entrar a la contracorrent o bé per incorporar-se a la corrent.Els deflectors
L'aigua colisiona amb un obstacle i s'aixeca degut a la pressió que exerceix. Com que no pot continuar en la mateixa direcció, rebota i es refracta amb un angle simètric al d'entrada. Els deflectors, per tant, no són més que murs de contracorrent que, degut a la morfologia del riu o bé a un cabal generós, s'aixequen i formen escumes obliqües a la direcció del corrent, canviant la seva direcció. Podem aprofitar-nos-en, posant-nos-hi paral.lels i permetent que ens condueixin cap allà on porten l'aigua, o bé podem tallar-los. En aquest cas, haurem d'afrontar-los amb molta velocitat i amb un angle d'atac de 90º respecte el deflector.
L'aigua colisiona amb un obstacle i s'aixeca degut a la pressió que exerceix. Com que no pot continuar en la mateixa direcció, rebota i es refracta amb un angle simètric al d'entrada. Els deflectors, per tant, no són més que murs de contracorrent que, degut a la morfologia del riu o bé a un cabal generós, s'aixequen i formen escumes obliqües a la direcció del corrent, canviant la seva direcció. Podem aprofitar-nos-en, posant-nos-hi paral.lels i permetent que ens condueixin cap allà on porten l'aigua, o bé podem tallar-los. En aquest cas, haurem d'afrontar-los amb molta velocitat i amb un angle d'atac de 90º respecte el deflector. Les corbes
L' aigua tendeix a mantenir la seva velocitat i direcció durant el seu recorregut, per tant quan es trobi una corba la major part del volum d'aigua circularà per la part externa de la mateixa.
Al mateix temps, serà on l'aigua tindrà major velocitat i profunditat. Com a conseqüència, en la part interna, l'aigua anirà més lenta, formant-se fins i tot contracorrents formades pel fregament de la mateixa vorera del riu.
L' aigua tendeix a mantenir la seva velocitat i direcció durant el seu recorregut, per tant quan es trobi una corba la major part del volum d'aigua circularà per la part externa de la mateixa.Al mateix temps, serà on l'aigua tindrà major velocitat i profunditat. Com a conseqüència, en la part interna, l'aigua anirà més lenta, formant-se fins i tot contracorrents formades pel fregament de la mateixa vorera del riu.
Matalassos
Quan l'aigua xoca contra algun obstacle, i degut a que és un fluïd que no es pot comprimir en condicions normals, genera unes ones de pressió que es situen a certa distància del mateix , sempre en la zona d'aigües amunt. Aquests matalassos són molt útils en la lectura “a vista”, ja que ens indiquen que a continuació hi ha un obstacle a evitar. Les podem utilitzar també per desplaçar-nos de costat a costat, mantenint-nos així a una distància prudencial de l'obstacle. Cal anar amb molt de compte amb aquests matalassos i navegar-hi només quan estem segurs que el que hi ha al darrera és una zona sense perill. A vegades poden amagar un drosatge.
Drosatges
La força de l'aigua i el poder abrasiu dels sediments que transporta van erosionant les vores del riu. Quan l'aigua xoca directament contra una paret, aleshores acostuma a escarbar-la, fent baumes submergides en les que l'aigua té un moviment circular. Són zones que cal que evitem perquè correm el risc de ser xuclats cap a l'interior.
Quan l'aigua xoca contra algun obstacle, i degut a que és un fluïd que no es pot comprimir en condicions normals, genera unes ones de pressió que es situen a certa distància del mateix , sempre en la zona d'aigües amunt. Aquests matalassos són molt útils en la lectura “a vista”, ja que ens indiquen que a continuació hi ha un obstacle a evitar. Les podem utilitzar també per desplaçar-nos de costat a costat, mantenint-nos així a una distància prudencial de l'obstacle. Cal anar amb molt de compte amb aquests matalassos i navegar-hi només quan estem segurs que el que hi ha al darrera és una zona sense perill. A vegades poden amagar un drosatge.Drosatges
La força de l'aigua i el poder abrasiu dels sediments que transporta van erosionant les vores del riu. Quan l'aigua xoca directament contra una paret, aleshores acostuma a escarbar-la, fent baumes submergides en les que l'aigua té un moviment circular. Són zones que cal que evitem perquè correm el risc de ser xuclats cap a l'interior.Sifons
Forats a la llera del riu, pels quals circula l'aigua. A vegades pot tractar-se d'un antic drossatge en un meandre que l'erosió de l'aigua ha anat escarbant fins que ha sortit a l'altra banda. Altres vegades poden ser pedres mal encaixades o bé objectes extranys que ha caigut a l'aigua (automòbils,...) o ponts en el cas de crescuda. Si un piragüista hi cau, corre el risc que el forat de sortida no sigui tant gran com el d'entrada, i aleshores s'hi pot veure atrapat. Són, per tant, indrets a evitar.
Forats a la llera del riu, pels quals circula l'aigua. A vegades pot tractar-se d'un antic drossatge en un meandre que l'erosió de l'aigua ha anat escarbant fins que ha sortit a l'altra banda. Altres vegades poden ser pedres mal encaixades o bé objectes extranys que ha caigut a l'aigua (automòbils,...) o ponts en el cas de crescuda. Si un piragüista hi cau, corre el risc que el forat de sortida no sigui tant gran com el d'entrada, i aleshores s'hi pot veure atrapat. Són, per tant, indrets a evitar.Marmites
Corrents d'aigua que van en sentit ascendent des del fons, cap a la superfície i que sorgeixen de forma cíclica. Aquestes són degudes a la morfologia de la llera del riu, que pot tenir un obstacle emergit que fa que part de l'aigua perngui una direcció ascendent, o bé al fregament de dos “blocs” d'aigua en diferents sentits que pressionen sobre una porció de l'aigua que es troba entremig i que, es veu empesa fortament cap a la superfície.
Corrents d'aigua que van en sentit ascendent des del fons, cap a la superfície i que sorgeixen de forma cíclica. Aquestes són degudes a la morfologia de la llera del riu, que pot tenir un obstacle emergit que fa que part de l'aigua perngui una direcció ascendent, o bé al fregament de dos “blocs” d'aigua en diferents sentits que pressionen sobre una porció de l'aigua que es troba entremig i que, es veu empesa fortament cap a la superfície.Onades i forats
Ambdòs es generen per un canvi de nivell o pendent en el riu. Normalment , una o diverses pedres obstaculitzen el pas de l'aigua i fan que aquesta perdi alçada. L'aigua que es troba a la
superfície cau des de dalt i agafa major velocitat, cobrint la depressió causada pels obstacles.
Quan la quantitat d'aigua que supera l'obstacle és elevada, aquesta contraresta la succió provocada per l'obstacle, i forma la vall d'una onada. Si la quantitat d'aigua que
supera l'obstacle és menor, aquesta caurà més verticalment i es veurà atrapada en la succió provocada pel mateix obstacle. En aquest cas, estaríem parlant d'un forat o “rulo”. En un principi aprendrem a navegar per lliurarnos-en, posteriorment començarem a utilitzar-los (fent creuaments), i finalment estarem ja en condicions de jugar-hi i gaudir-ne.
Ambdòs es generen per un canvi de nivell o pendent en el riu. Normalment , una o diverses pedres obstaculitzen el pas de l'aigua i fan que aquesta perdi alçada. L'aigua que es troba a lasuperfície cau des de dalt i agafa major velocitat, cobrint la depressió causada pels obstacles.
Quan la quantitat d'aigua que supera l'obstacle és elevada, aquesta contraresta la succió provocada per l'obstacle, i forma la vall d'una onada. Si la quantitat d'aigua que
supera l'obstacle és menor, aquesta caurà més verticalment i es veurà atrapada en la succió provocada pel mateix obstacle. En aquest cas, estaríem parlant d'un forat o “rulo”. En un principi aprendrem a navegar per lliurarnos-en, posteriorment començarem a utilitzar-los (fent creuaments), i finalment estarem ja en condicions de jugar-hi i gaudir-ne.Obstacles emergits i submergits
Es tracta d'obstacles que, en nivells normals, solen trobar-se prop de l'alçada de la línia de l'aigua, de manera que, segons el cabal, poden ser visibles o no. Quan l'obstacle és visible, no presenta cap problema perquè forma una contracorrent com les que ja hem vist. Les complicacions sorgeixen quan aquest obstacle és lleugerament emergit, aleshores continua creant una contracorrent interna, encara que no es pugui observar des de la superfície. Es generen al damunt un conjunt de corrents que solen tenir direcció erràtica i on és difícil mantenir l'equilibri.
Es tracta d'obstacles que, en nivells normals, solen trobar-se prop de l'alçada de la línia de l'aigua, de manera que, segons el cabal, poden ser visibles o no. Quan l'obstacle és visible, no presenta cap problema perquè forma una contracorrent com les que ja hem vist. Les complicacions sorgeixen quan aquest obstacle és lleugerament emergit, aleshores continua creant una contracorrent interna, encara que no es pugui observar des de la superfície. Es generen al damunt un conjunt de corrents que solen tenir direcció erràtica i on és difícil mantenir l'equilibri. Poor-over
També anomenat “pedra ploranera”, es tracta d'un obstacle submergit amb un marcat desnivell al darrera, pel damunt del qual passa una petita làmina d'aigua que cau amb velocitat creant una retorna perillosa. Com que l'aigua cau tant vertical, si ens hi quedem enganxars no podrem donar casc i propulsar al caiac fora de la zona d'influència de la retorna ja que tindrem el centre de gravetat fora de la base de la piragua i tota la força que podre fer serà per no bolcar. Si no tenim més remei i n'hem de travessar un, ho farem de forma oblicua, amb molta velocitat i amb el plat enrera per tal d'evitar que la punta es clavi a la retorna.
Crescudes / Riuades
La morfologia d'un riu pot canviar moltíssim quan aquest es troba en un nivell de crescuda o de riuada.
Per norma general, apareixen nous obstacles com per exemple els arbres de les vores del riu, que poden trobar-se submergits en part. A més a més apareixen cossos estranys al riu (troncs i escombraries que estaven a les vores) i les pedres de la llera es poden moure degut al gran volum d'aigua que les pressiona.
També anomenat “pedra ploranera”, es tracta d'un obstacle submergit amb un marcat desnivell al darrera, pel damunt del qual passa una petita làmina d'aigua que cau amb velocitat creant una retorna perillosa. Com que l'aigua cau tant vertical, si ens hi quedem enganxars no podrem donar casc i propulsar al caiac fora de la zona d'influència de la retorna ja que tindrem el centre de gravetat fora de la base de la piragua i tota la força que podre fer serà per no bolcar. Si no tenim més remei i n'hem de travessar un, ho farem de forma oblicua, amb molta velocitat i amb el plat enrera per tal d'evitar que la punta es clavi a la retorna.Crescudes / Riuades
La morfologia d'un riu pot canviar moltíssim quan aquest es troba en un nivell de crescuda o de riuada.Per norma general, apareixen nous obstacles com per exemple els arbres de les vores del riu, que poden trobar-se submergits en part. A més a més apareixen cossos estranys al riu (troncs i escombraries que estaven a les vores) i les pedres de la llera es poden moure degut al gran volum d'aigua que les pressiona.
El relleu del riu sol suavitzar-se molt quan hi ha riuada, però per altra banda la velocitat de l'aigua és major. Desapareixen els remansos i el riu es converteix en un gran ràpid continu.
Altres
Hi ha altres moviments d'aigua que no hem descrit aquí, com els salts d'aigua, remolins, grans onades, falsos matalassos,... No tenen massa rellevància per la disciplina que anem a estudiar, l'eslàlom, ja que només els podem trobar en rius de dificultat extrema, mentre l'eslàlom es practica en rius fins a classe IV.
Altres
Hi ha altres moviments d'aigua que no hem descrit aquí, com els salts d'aigua, remolins, grans onades, falsos matalassos,... No tenen massa rellevància per la disciplina que anem a estudiar, l'eslàlom, ja que només els podem trobar en rius de dificultat extrema, mentre l'eslàlom es practica en rius fins a classe IV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada