Ara ja sabem quines són les característiques que conformen el medi de pràctica del piragüista. Aquest, mitjançant les accions que exposem a continuació, aprendrà a desplaçar-se pel medi amb solvència a sempre i quan vagi entenent el llenguatge del riu, que ens transmet molta informació però que cal descodificar. Al principi de l'aprenentatge, aquest medi resulta totalment inestable per al practicant, ja que no coneix la lògica dels moviments de l'aigua. A mesura que vagi adquirint coneixements, s'adonarà que en realitat, el medi és totalment estable, ja que l'aigua no realitza mai moviments imprevisibles. Tanmateix, és cert que hi ha un important marge d'incertesa, per estar la navegació conformada per múltiples factors.
LES ACCIONS MOTRIUS
A continuació parlarem de les accions motrius bàsiques que podem fer en eslàlom en aigües braves. Entenem com accions motrius bàsiques tots els cops de pala o palades que fan que la piragua es desplaci, bé avançant o retrocedint, girant,...
La propulsió
La pala és un dels principals elements d'interacció entre el piragüista i l'aigua. La palada prpoulsiva és potser una de les més difícils de dominar. Una bona palada és aquella que ens permet moure la piragua per mitjà de palanques eficients. El concepte més important és que la pala, una vegada és dins l'aigua, es manté en un punt fix, de manera que són el piragüista i la piragua els que es desplacen. Cal evitar tirar aigua cap endarrera i procurar lliscar endavant.
Per això intentarem seure amb l'esquena recta i procurarem torsionar-la des de baix, de forma que no sigui tan sols la cintura escapular la que es mogui. El moment d'entrada de la pala a
l'aigua és molt important, hem d'intentar enfonsar tota la fulla sense esquitxar, i cercar un punt dur abans de traccionar. La tracció serà progressiva i la pala sortirà de l'aigua a l'alçada dels malucs. Això escurçarà la fase aèria i ens permetrà trobar un nou punt de tracció ràpidament.
LES ACCIONS MOTRIUS
A continuació parlarem de les accions motrius bàsiques que podem fer en eslàlom en aigües braves. Entenem com accions motrius bàsiques tots els cops de pala o palades que fan que la piragua es desplaci, bé avançant o retrocedint, girant,...
La propulsió
La pala és un dels principals elements d'interacció entre el piragüista i l'aigua. La palada prpoulsiva és potser una de les més difícils de dominar. Una bona palada és aquella que ens permet moure la piragua per mitjà de palanques eficients. El concepte més important és que la pala, una vegada és dins l'aigua, es manté en un punt fix, de manera que són el piragüista i la piragua els que es desplacen. Cal evitar tirar aigua cap endarrera i procurar lliscar endavant.
Per això intentarem seure amb l'esquena recta i procurarem torsionar-la des de baix, de forma que no sigui tan sols la cintura escapular la que es mogui. El moment d'entrada de la pala a
l'aigua és molt important, hem d'intentar enfonsar tota la fulla sense esquitxar, i cercar un punt dur abans de traccionar. La tracció serà progressiva i la pala sortirà de l'aigua a l'alçada dels malucs. Això escurçarà la fase aèria i ens permetrà trobar un nou punt de tracció ràpidament.
La retropropulsió
El que és vàlid per a la propulsió també ho és per a la retropropulsió, així que cal trobar un punt dur a l'aigua sobre el qual exercir força. Per palejar cap enrera, no cal que canviem l'orientació de les fulles de la pala, ho farem per la part convexa per tal de perdre el mínim temps possible quan hàgim de tornar a palejar endavant.
La circular
L'eslàlom en aigües braves implica constants canvis de direcció. La circular és la palada que ens
permet iniciar canvis de direcció o corretgir una trajectòria. En contrast amb la propulsió, que
és una palada profunda i prop de la piragua, la circular es realitza a la superfície de l'aigua i allunyada de la piragua. La rotació d'espatlles és fonamental per fer-la bé.
La circular enrera
La circular enrera es realitza igual que la circular endavant, però a l'inrevés. Colocarem la pala a la part posterior de la piragua i la portarem cap endavant i cap a fora. La rotació d'espatlles permet un gir mes ampli. En aigües braves, la circular enrera es realitza en molt rares ocasions, ja que implica una pèrdua de velocitat. Normalment, va associada a correccions de la trajectòria.
El recolzament
El recolzament de pressió o suspensió ens permet recuperar-nos després d'un desequilibri. La pala plana a l'aigua ens dóna una superfície còmoda sobre la qual recolzar-nos.
És la tècnica estrella quan ens trobem de costat en una escuma. Ens pot evitar moltes bolcades, però l'ús d'aquesta palada significa que el practicant no navega de forma fluïda.
El que és vàlid per a la propulsió també ho és per a la retropropulsió, així que cal trobar un punt dur a l'aigua sobre el qual exercir força. Per palejar cap enrera, no cal que canviem l'orientació de les fulles de la pala, ho farem per la part convexa per tal de perdre el mínim temps possible quan hàgim de tornar a palejar endavant.
La circular
L'eslàlom en aigües braves implica constants canvis de direcció. La circular és la palada que ens
permet iniciar canvis de direcció o corretgir una trajectòria. En contrast amb la propulsió, que
és una palada profunda i prop de la piragua, la circular es realitza a la superfície de l'aigua i allunyada de la piragua. La rotació d'espatlles és fonamental per fer-la bé.
La circular enrera
La circular enrera es realitza igual que la circular endavant, però a l'inrevés. Colocarem la pala a la part posterior de la piragua i la portarem cap endavant i cap a fora. La rotació d'espatlles permet un gir mes ampli. En aigües braves, la circular enrera es realitza en molt rares ocasions, ja que implica una pèrdua de velocitat. Normalment, va associada a correccions de la trajectòria.
El recolzament
El recolzament de pressió o suspensió ens permet recuperar-nos després d'un desequilibri. La pala plana a l'aigua ens dóna una superfície còmoda sobre la qual recolzar-nos.
És la tècnica estrella quan ens trobem de costat en una escuma. Ens pot evitar moltes bolcades, però l'ús d'aquesta palada significa que el practicant no navega de forma fluïda.
L'ancoratge
L'ancoratge s'utilitza per girar sobre el propi eix, el farem servir molt per entrar i sortir de les contracorrents. La pala es col.loca de forma vertical, amb la fulla que es troba a l'aigua paral.lela o lleugereament oberta respecte l'eix longitudinal de la piragua. Així aconseguirem trobar un punt dur al qual ens podrem agafar per realitzar el gir. Aprofitant la rotació del tors utilitzarem els abdominals i el tren inferior per portar la piragua cap al punt on hem ancorat la pala.
L'ancoratge dinàmic
L'ancoratge dinàmic no és més que una prolongació de l'acció anterior, a la que s'incorpora una acció propulsiva. Una vegada realitzat el gir, i aprofitant que la pala és al davant, l'enllaçarem amb una palada propulsiva. Això ens permetrà fer el gir sense perdre velocitat. És un recolzament més complexe, perque implica enllaçar dues accions, però és el mes efectiu ja que
minimitza la pèrdua de velocitat associada al gir.
La tracció lateral
La tracció lateral ens permet desplaçarnos lateralment, sense avançar ni retrocedir. Posarem la pala paral.lela a l'eix longitudinal de la piragua i a l'alçada dels malucs. Utilitzarem aquest punt dur per desplaçar-nos de costat. Serà una acció molt util per corretgir la trajectòria en cas d'errades lleus.
L'ancoratge s'utilitza per girar sobre el propi eix, el farem servir molt per entrar i sortir de les contracorrents. La pala es col.loca de forma vertical, amb la fulla que es troba a l'aigua paral.lela o lleugereament oberta respecte l'eix longitudinal de la piragua. Així aconseguirem trobar un punt dur al qual ens podrem agafar per realitzar el gir. Aprofitant la rotació del tors utilitzarem els abdominals i el tren inferior per portar la piragua cap al punt on hem ancorat la pala.
L'ancoratge dinàmic
L'ancoratge dinàmic no és més que una prolongació de l'acció anterior, a la que s'incorpora una acció propulsiva. Una vegada realitzat el gir, i aprofitant que la pala és al davant, l'enllaçarem amb una palada propulsiva. Això ens permetrà fer el gir sense perdre velocitat. És un recolzament més complexe, perque implica enllaçar dues accions, però és el mes efectiu ja que
minimitza la pèrdua de velocitat associada al gir.
La tracció lateral
La tracció lateral ens permet desplaçarnos lateralment, sense avançar ni retrocedir. Posarem la pala paral.lela a l'eix longitudinal de la piragua i a l'alçada dels malucs. Utilitzarem aquest punt dur per desplaçar-nos de costat. Serà una acció molt util per corretgir la trajectòria en cas d'errades lleus.
La tracció orientada
La tracció orientada és la palada més utilitzada en l'eslàlom en aigües braves. Si puguéssim analitzar les components de les forces de totes les palades que un piragüista fa en una baixada, ens adonaríem que la majoria no només tenen una component de propulsió, sinò que incorporen també una component de conducció. La tracció orientada és molt útil perquè ens permet girar i avançar al mateix temps. Per realitzar-la col.locarem la pala com en un recolzament d'incidència, i la desplaçarem cap a dins i cap enrera, en forma de j. Utilitzarem la mateixa tècnica que en el recolzament d'incidència, portant les cames cap allà on hem ancorat la pala. El resultat és un canvi de direcció sense pèrdua de velocitat.
El pivot
El pivot és l'acció més espectacular del piragüisme en aigües baves. Consisteix en realitzar una
circular enrera coordinada amb un lleuger contracasc. La cua s'esfonsa a l'aigua i s'aconsegueix
un gir molt ràpid amb la punta fora de l'aigua. Normalment, implica una gran pèrdua de velocitat, així que només pivotarem quan sigui imprescindible fer un gir molt radical. És necessari molt d'equilibri i coordinació entre els trens superior i inferior.
L'esquimotatge
L'esquimotatge ens permetrà recuperar la posició després d'una bolcada. En línies generals, consisteix en col.locar la fulla de la pala plana a la superfície de l'aigua per tal de trobar un punt de recolzament sobre el qual exercir la força que ens permetrà sortir a fora. El cop de maluc és molt important, ja que si intentem sortir amb la força dels braços la pala s'enfonsarà i perdrem el punt de recolzament.
La tracció orientada és la palada més utilitzada en l'eslàlom en aigües braves. Si puguéssim analitzar les components de les forces de totes les palades que un piragüista fa en una baixada, ens adonaríem que la majoria no només tenen una component de propulsió, sinò que incorporen també una component de conducció. La tracció orientada és molt útil perquè ens permet girar i avançar al mateix temps. Per realitzar-la col.locarem la pala com en un recolzament d'incidència, i la desplaçarem cap a dins i cap enrera, en forma de j. Utilitzarem la mateixa tècnica que en el recolzament d'incidència, portant les cames cap allà on hem ancorat la pala. El resultat és un canvi de direcció sense pèrdua de velocitat.
El pivot
El pivot és l'acció més espectacular del piragüisme en aigües baves. Consisteix en realitzar una
circular enrera coordinada amb un lleuger contracasc. La cua s'esfonsa a l'aigua i s'aconsegueix
un gir molt ràpid amb la punta fora de l'aigua. Normalment, implica una gran pèrdua de velocitat, així que només pivotarem quan sigui imprescindible fer un gir molt radical. És necessari molt d'equilibri i coordinació entre els trens superior i inferior.
L'esquimotatge
L'esquimotatge ens permetrà recuperar la posició després d'una bolcada. En línies generals, consisteix en col.locar la fulla de la pala plana a la superfície de l'aigua per tal de trobar un punt de recolzament sobre el qual exercir la força que ens permetrà sortir a fora. El cop de maluc és molt important, ja que si intentem sortir amb la força dels braços la pala s'enfonsarà i perdrem el punt de recolzament.
ACCIONS PARAL.LELES A LES ACCIONS MOTRIUS
Fins ara hem vist els cops de pala més importants. És important practicar-los en aigües tranquil.les per tal d'automatitzar correctament les seqüències de moviments. No obstant, aquests cops de pala no poden ser realitzats amb èxit en aigües braves si no tenim en compte altres factors i accions que ha de fer el palista de forma paral.lela i simultània als cops de pala i que són fonamentals per la navegació en aigües braves. aquests són la velocitat , el casc, l'angle i el plat.
Velocitat
La velocitat és un dels factors determinants per realitzar correctament les accions que hem mostrat anteriorment. Sempre tindrem en compte que la piragua ha de tenir velocitat respecte de l'aigua, no pas respecte de la vora del riu, ja que si l'aigua corre a 3m/s i la piragua a 3m/s, la velocitat real de la piragua és 0. Procurarem portar una velocitat superior a la del corrent, d'aquesta manera aconseguirem controlar la piragua en tot moment. També per als bacs i les entrades i sortides de les contracorrents serà un factor important.
Casc
El casc de la piragua és la part inferior de la mateixa. Donar casc significa inclinar la piragua en el seu eix longitudinal, oferint el casc a la corrent. D'aquesta manera, la corrent pica contra el casc i ens permet mantenir l'equilibri. És molt important que no desplacem el centre de gravetat fora de la base de la piragua. Utilitzarem la força del maluc i les cames per inclinar la piragua sense
perdre l'equilibri. El riu és un camp de forces, i donarem casc cada vegada que passem de la zona d'influència d'una força a la d'una altra. Un exemple és una sortida de contracorrent: en el moment que el corrent ens comença a afectar, donarem casc per equilibrar-nos-hi. Si no donem casc, la corrent se'ns pujarà al damunt i ens desequilibrarem.
Angulació
L'angulació és la quantitat de superfície de piragua que el piragüista deixa que es vegi afectada per una corrent determinada. Amb molt poca angulació, un piragüista pot travessar un corrent d'aigua i acabar a la mateixa alçada que ha començat. En canvi, si angula molt la piragua, aquesta es veurà afectada per una gran secció del corrent, de manera que tindrà tendència a posar-se amb la proa mirant cap a baix i també a perdre alçada. En eslàlom, haurem d'utilitzar l'angulació per tal de poder anticipar-nos a les portes, preveient la trajectòria.
El plat
El plat és el moviment de la piragua en el seu eix transversal. Serveix per sortejar onades o salts d'aigua sense perdre velocitat. D'aquesta manera podem aconseguir que la piragua s'adapti al relleu de l'aigua, facilitant el lliscament constant. Es realitza amb la força del tren inferior i dels abdominals. Plat endarrera significa un increment de la pressió sobre la part posterior de la piragua, alleugerint així la part frontal. Així podrem saltar per damunt de rulets i onades sense que ens afectin. Plat endavant significa el contrari, el piragüista pressiona avall amb els talons per fer baixar la punta quan aquesta ha de passar sota un pal, o bé quan vol aprofitar una vena de corrent i hi empeny el caiac.
L'angulació és la quantitat de superfície de piragua que el piragüista deixa que es vegi afectada per una corrent determinada. Amb molt poca angulació, un piragüista pot travessar un corrent d'aigua i acabar a la mateixa alçada que ha començat. En canvi, si angula molt la piragua, aquesta es veurà afectada per una gran secció del corrent, de manera que tindrà tendència a posar-se amb la proa mirant cap a baix i també a perdre alçada. En eslàlom, haurem d'utilitzar l'angulació per tal de poder anticipar-nos a les portes, preveient la trajectòria.
El plat
El plat és el moviment de la piragua en el seu eix transversal. Serveix per sortejar onades o salts d'aigua sense perdre velocitat. D'aquesta manera podem aconseguir que la piragua s'adapti al relleu de l'aigua, facilitant el lliscament constant. Es realitza amb la força del tren inferior i dels abdominals. Plat endarrera significa un increment de la pressió sobre la part posterior de la piragua, alleugerint així la part frontal. Així podrem saltar per damunt de rulets i onades sense que ens afectin. Plat endavant significa el contrari, el piragüista pressiona avall amb els talons per fer baixar la punta quan aquesta ha de passar sota un pal, o bé quan vol aprofitar una vena de corrent i hi empeny el caiac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada