La Festa Major
Es celebra tots els anys la segona setmana de setembre i amb el pas dels anys ha esdevingut una de les més importants del calendari. Joves d'arreu de la comarca s'apleguen per assistir a concerts, i els més menuts gaudeixen de la xerinola. El caràcter d'aquest enclavament pontsicà ve donat per un seguit de moments col.lectius; l'escenari central de la festa és al sector dels balls que està presidit pel cadafal de les autoritats; a part d'aquest, en podríem situar altres que, per què no, també formen part d'aquest àmbit, com són les terrasses dels bars de la mateixa plaça i l'interior de les cases on bull l'ambient de germanor que representa la festa. Aquests símbols són un clar exemple del caràcter mediterrani de la nostra festa, en què tothom entra hi surt d'un espai comú. A la Festa Major hi ha tota mena d'actes culturals com l'exposicions, cinema al carrer i ballades de sardanes. Concerts de grup, orquestes i disco mòbil per als noctàmbuls. Competicions esportives. Altres activitats per als més petits, com teatre i titelles, taller de circ, i també concursos de botifarra... I, evidentment, multitud d'actes religiosos com la Missa Major cantada per la Coral Pontsicana. La Festa Major conclou amb un gran castell de focs visible des de tot el poble.
Es celebra tots els anys la segona setmana de setembre i amb el pas dels anys ha esdevingut una de les més importants del calendari. Joves d'arreu de la comarca s'apleguen per assistir a concerts, i els més menuts gaudeixen de la xerinola. El caràcter d'aquest enclavament pontsicà ve donat per un seguit de moments col.lectius; l'escenari central de la festa és al sector dels balls que està presidit pel cadafal de les autoritats; a part d'aquest, en podríem situar altres que, per què no, també formen part d'aquest àmbit, com són les terrasses dels bars de la mateixa plaça i l'interior de les cases on bull l'ambient de germanor que representa la festa. Aquests símbols són un clar exemple del caràcter mediterrani de la nostra festa, en què tothom entra hi surt d'un espai comú. A la Festa Major hi ha tota mena d'actes culturals com l'exposicions, cinema al carrer i ballades de sardanes. Concerts de grup, orquestes i disco mòbil per als noctàmbuls. Competicions esportives. Altres activitats per als més petits, com teatre i titelles, taller de circ, i també concursos de botifarra... I, evidentment, multitud d'actes religiosos com la Missa Major cantada per la Coral Pontsicana. La Festa Major conclou amb un gran castell de focs visible des de tot el poble.Festa del Ranxo
Podríem dir que l'essència de la Festa del Ranxo de Ponts és això,el Ranxo, una mena d'escudella catalana elaborada en mig del carrer el dimarts de carnaval, com a gran àpat abans d'endinsarnos en la Quaresma. Una renglera de calderes d'aram, algunes propietat de l'Ajuntament i d'altres cedides per cases i masies del municipi, es posen al foc a les 6 del matí.
En total són una seixantena, les quals fan una gran cuina per a elaborar al voltant d'unes 7.000 racions d'aquest suculent plat, que es reparteix, un cop tastat per les autoritats, a locals i forasters. L'orÍgen de la festa és confús i obscur. N'hi ha que el busquen a l'època medieval, com a treva entre atacants i atacats o com a festa per atansar el poder feudal al poble, altres apunten a un àpat prequaresma al carrer i estrictament lligat a la celebració del Carnaval. La veritat és que els arxius municipals poc hi poden afegir, atès que a causa de guerres i incendis no hi resten massa documents antics que ens puguin aportar dades.
Els ingredients per a 7.000 racions (per si algun dia teniu convidats) són: 130 kg de pollastre, 23 gallines, 43 kg d'espinada de porc, 23 ossos de pernil, 50 kg de mongetes, 61 kg de cigrons, 87 kg de patates, 8 kg de cols, 5 kg de cebes, 8 manats de porros, 12 kg de carn de ternasco, 12 kg d'estofat, 15 kg de carn de corder, 58 kg de botifarra negra, 45 kg de cansalada, 5 kg de tomàquets, 60 kg de pasta, 40 kg d'arròs i 18 kg de sal.
Podríem dir que l'essència de la Festa del Ranxo de Ponts és això,el Ranxo, una mena d'escudella catalana elaborada en mig del carrer el dimarts de carnaval, com a gran àpat abans d'endinsarnos en la Quaresma. Una renglera de calderes d'aram, algunes propietat de l'Ajuntament i d'altres cedides per cases i masies del municipi, es posen al foc a les 6 del matí.En total són una seixantena, les quals fan una gran cuina per a elaborar al voltant d'unes 7.000 racions d'aquest suculent plat, que es reparteix, un cop tastat per les autoritats, a locals i forasters. L'orÍgen de la festa és confús i obscur. N'hi ha que el busquen a l'època medieval, com a treva entre atacants i atacats o com a festa per atansar el poder feudal al poble, altres apunten a un àpat prequaresma al carrer i estrictament lligat a la celebració del Carnaval. La veritat és que els arxius municipals poc hi poden afegir, atès que a causa de guerres i incendis no hi resten massa documents antics que ens puguin aportar dades.
Els ingredients per a 7.000 racions (per si algun dia teniu convidats) són: 130 kg de pollastre, 23 gallines, 43 kg d'espinada de porc, 23 ossos de pernil, 50 kg de mongetes, 61 kg de cigrons, 87 kg de patates, 8 kg de cols, 5 kg de cebes, 8 manats de porros, 12 kg de carn de ternasco, 12 kg d'estofat, 15 kg de carn de corder, 58 kg de botifarra negra, 45 kg de cansalada, 5 kg de tomàquets, 60 kg de pasta, 40 kg d'arròs i 18 kg de sal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada