Un tomb per Ponts
La seva situació fa que sigui un poble privilegiat quant a vies de comunicació. Entrant per la carretera de Barcelona ens situem al costat del passeig, que té uns 200 m de llargària. El passeig és una de les zones més visitades, tant per la seva bellesa natural com pels jocs que hi ha per a la mainada. Al costat dret del passeig trobem el passatge Pinyolà que dóna entrada a la plaça del Planell. En aquesta plaça se celebra el mercat setmanal, també hi ha l'ajuntament i una portalada molt antiga i bastant ben conservada. D'aquí surten diferents carrers, el més important dels quals és el carrer Major, amb porxos molt antics. A l'esquerra hi ha la plaça del Blat on antigament hi havia les mesures del cereal. Al final del carrer arribem a una plaça on hi ha l'església. A mà dreta pujarem al carrer de la muralla, que tal com diu el nom està protegit per una muralla que antigament tancava el poble. Al final es troba la font d'en Pasqual, una obra d'artesania recuperada per un paleta del poble.El carrer de Santa Maria ens obre les portes als barris més antics de la població.
La seva situació fa que sigui un poble privilegiat quant a vies de comunicació. Entrant per la carretera de Barcelona ens situem al costat del passeig, que té uns 200 m de llargària. El passeig és una de les zones més visitades, tant per la seva bellesa natural com pels jocs que hi ha per a la mainada. Al costat dret del passeig trobem el passatge Pinyolà que dóna entrada a la plaça del Planell. En aquesta plaça se celebra el mercat setmanal, també hi ha l'ajuntament i una portalada molt antiga i bastant ben conservada. D'aquí surten diferents carrers, el més important dels quals és el carrer Major, amb porxos molt antics. A l'esquerra hi ha la plaça del Blat on antigament hi havia les mesures del cereal. Al final del carrer arribem a una plaça on hi ha l'església. A mà dreta pujarem al carrer de la muralla, que tal com diu el nom està protegit per una muralla que antigament tancava el poble. Al final es troba la font d'en Pasqual, una obra d'artesania recuperada per un paleta del poble.El carrer de Santa Maria ens obre les portes als barris més antics de la població.Canònica de Sant Pere de Ponts
Els primers documents que es troben que fan referència a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II. L’any 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere, que suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació. Al llarg del temps la canònica va ser centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més a més dels cereals, llanes, dret de mercats, almoines, funerals, etc. En els anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molts anys, a favor de l’església de Santa Maria del mateix poble. Al 1839 va ser cremat i saquejat per les tropes absolutistes de les guerres carlines. Posteriorment es va restaurar. L’església de Sant Pere de Ponts és de tipus romànic llombard. D’una sola nau, a la part nord té tres absis culminats per un cimbori o torre de vuit cares amb dos estrats de finestres, que com totes les d'aquest període, són en arc de mig punt. La nau està coberta amb una volta de mig canó.
Museu Boncompte
És un dels museus més inusuals i espectaculars de les comarques de Lleida. Sota el nom de Francesc Boncompte, s'agrupa un gran arsenal d'armes de foc i blanques de totes les èpoques. De fet es tracta d'una exposició permanent més que d'un museu. Una curiosíssima col·lecció d'objectes diversos que va començar a prendre forma als anys cinquanta, quan el senyor Boncompte va iniciar-se en la restauració d'armes de foc. A banda de la secció de guerra, que és la més important, altres apartats interessants són: motos antigues, instruments de diversos oficis classificats per oficis i temes, joguines antigues i objectes inclassificables.
Els primers documents que es troben que fan referència a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II. L’any 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere, que suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació. Al llarg del temps la canònica va ser centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més a més dels cereals, llanes, dret de mercats, almoines, funerals, etc. En els anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molts anys, a favor de l’església de Santa Maria del mateix poble. Al 1839 va ser cremat i saquejat per les tropes absolutistes de les guerres carlines. Posteriorment es va restaurar. L’església de Sant Pere de Ponts és de tipus romànic llombard. D’una sola nau, a la part nord té tres absis culminats per un cimbori o torre de vuit cares amb dos estrats de finestres, que com totes les d'aquest període, són en arc de mig punt. La nau està coberta amb una volta de mig canó.Museu Boncompte
És un dels museus més inusuals i espectaculars de les comarques de Lleida. Sota el nom de Francesc Boncompte, s'agrupa un gran arsenal d'armes de foc i blanques de totes les èpoques. De fet es tracta d'una exposició permanent més que d'un museu. Una curiosíssima col·lecció d'objectes diversos que va començar a prendre forma als anys cinquanta, quan el senyor Boncompte va iniciar-se en la restauració d'armes de foc. A banda de la secció de guerra, que és la més important, altres apartats interessants són: motos antigues, instruments de diversos oficis classificats per oficis i temes, joguines antigues i objectes inclassificables. Ruta de Ponts i el Mig Segre (Consell Comarcal de la Noguera, 973448933)
Ruta emmarcada dins les rutes dels comtes d'Urgell, i que passa per diferents poblacions, cadascuna de les quals ofereix diverses propostes:
-Tiurana: Situada a l’extrem nord-oriental de la comarca al límit amb la comarca de l’Alt Urgell. L’antic poble fou negat per les aigües de l’embassament de Rialb. Per arribar al nou emplaçament de Solés cal agafar una carretera nova que neix a la carretera de la Seu d’Urgell, entre Ponts i Oliana. Dins del terme hi ha el nucli agregat de Miralpeix. El nou poble s’aplega al voltant de l’ermita de Solers, que ha estat restaurada. Al seu costat s’hi troba el nou ajuntament i els porxos que, fins fa uns anys, feien ombra a l’antic carrer Major. Al darrere de l’ermita hi ha el cementiri, coronat per la façana de l’antiga església de Tiurana, ara convertida en un mirador des d’on es domina la vall del Segre i el Montsec. 
-La Baronia de Rialb: munió de poblets, torres i masies agrupades al voltant de la vall del riu Rialb. Varietat de paisatges on hi ha nombroses esglésies romàniques. Espais naturals com el forat de Bulí i l'embassament de Rialb complementen els atractius d'aquest municipi.
-Oliola: Vila situada a la vessant d’un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s’esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d’aquest món rural. Al costat de l’església parroquial de Sant Tirs, romànica modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri. Al terme s’hi troben molts llogarets presidits per interessants esglésies romàniques com Santa Maria de Coscó, Santa Magdalena dels Arquells, Sant Silvestre de Serralta, Santa Maria de la Serra de Castellar...
-Cabanabona: Situada als altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós, a mig camí entre Ponts i Guissona. Al poble hi destaca una església d’origen romànic dedicada a Sant Joan Baptista i un casal del segle XVII amb ornamentacions de tipus renaixentista.
Ruta emmarcada dins les rutes dels comtes d'Urgell, i que passa per diferents poblacions, cadascuna de les quals ofereix diverses propostes:
-Tiurana: Situada a l’extrem nord-oriental de la comarca al límit amb la comarca de l’Alt Urgell. L’antic poble fou negat per les aigües de l’embassament de Rialb. Per arribar al nou emplaçament de Solés cal agafar una carretera nova que neix a la carretera de la Seu d’Urgell, entre Ponts i Oliana. Dins del terme hi ha el nucli agregat de Miralpeix. El nou poble s’aplega al voltant de l’ermita de Solers, que ha estat restaurada. Al seu costat s’hi troba el nou ajuntament i els porxos que, fins fa uns anys, feien ombra a l’antic carrer Major. Al darrere de l’ermita hi ha el cementiri, coronat per la façana de l’antiga església de Tiurana, ara convertida en un mirador des d’on es domina la vall del Segre i el Montsec. 
-La Baronia de Rialb: munió de poblets, torres i masies agrupades al voltant de la vall del riu Rialb. Varietat de paisatges on hi ha nombroses esglésies romàniques. Espais naturals com el forat de Bulí i l'embassament de Rialb complementen els atractius d'aquest municipi.
-Oliola: Vila situada a la vessant d’un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s’esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d’aquest món rural. Al costat de l’església parroquial de Sant Tirs, romànica modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri. Al terme s’hi troben molts llogarets presidits per interessants esglésies romàniques com Santa Maria de Coscó, Santa Magdalena dels Arquells, Sant Silvestre de Serralta, Santa Maria de la Serra de Castellar...-Cabanabona: Situada als altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós, a mig camí entre Ponts i Guissona. Al poble hi destaca una església d’origen romànic dedicada a Sant Joan Baptista i un casal del segle XVII amb ornamentacions de tipus renaixentista.
Dins del terme s’hi troba Vilamajor, antiga vila closa on hi sobresurt l’església romànica de Santa Maria i una magnífica torre cilíndrica del segle XII actualment restaurada. Molt a prop isolada sobre un tossal s’hi troba la capella romànica de Sant Pol.-Vilanova de l'Aguda: Poble emplaçat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la vall del riu Llobregós, al límit amb les de l’Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. La seva estructura econòmica és agrícola (cultius de secà) i ramadera. De la vila podríem destacar el carrer Major, a l’extrem del qual hi ha un gran casal anomenat el Castell. Al mig del carrer hi ha un pas cobert d’arc apuntat, on s’hi alça el campanar de l’antiga església de sant Andreu, dita també del Roser. L’esglesiola de Santa Maria, del segle XVII, avui és la parròquia.
Dintre del municipi destaca el poble de Ribelles que conserva un castell refet a principis de segle i l’església romànica de Santa Maria ; el santuari de la Mare de Déu de les Omedes, edifici romànic restaurat i el vell castell de l’Aguda al costat de l’església de Sant Miquel de Valldàries.El pantà de Rialb
El riu Segre és bastant cabalós i durant molt de temps es va pensar en la possibilitat d'emmagatzemar l'aigua sobrera durant bona part de l'any per poder aprofitar-la en èpoques de sequera. Aquesta necessitat es va considerar molt important i la idea, en principi, va ser ben acollida. No obstant això, a Ponts es va formar un grup opositor anomenat Ademise (Agrupació de Defensa del Mig Segre) que va mentalitzar la gent de la perillositat que comportava. Al final es va decidir construir-lo al terme municipal de Rialb, tot i que la construcció ha significat la desaparició de molts pobles (Tiurana, Bassella, Castellnou de Bassella, etc). La finalitat de la presa de Rialb és la regulació del riu Segre per atendre les demandes de zones de regadiu, per reforçar les necessitats d'aigua de diverses zones i controlar les riuades.
El riu Segre és bastant cabalós i durant molt de temps es va pensar en la possibilitat d'emmagatzemar l'aigua sobrera durant bona part de l'any per poder aprofitar-la en èpoques de sequera. Aquesta necessitat es va considerar molt important i la idea, en principi, va ser ben acollida. No obstant això, a Ponts es va formar un grup opositor anomenat Ademise (Agrupació de Defensa del Mig Segre) que va mentalitzar la gent de la perillositat que comportava. Al final es va decidir construir-lo al terme municipal de Rialb, tot i que la construcció ha significat la desaparició de molts pobles (Tiurana, Bassella, Castellnou de Bassella, etc). La finalitat de la presa de Rialb és la regulació del riu Segre per atendre les demandes de zones de regadiu, per reforçar les necessitats d'aigua de diverses zones i controlar les riuades.El romànic del mig Segre
De les moltes esglésies romàniques del Mig Segre destaquem l’antiga canònica agustiniana del segle XII de Sant Pere de Ponts, amb tres absis amb creu ornats a l’exterior amb arcuacions i bandes llombardes i coronada per un alt cimbori octogonal ; el monestir benedictí de Santa M
aria de Gualter, a pocs quilòmetres de Ponts, que conserva una part d’una església en ruïnes i un bonic claustre i Santa Maria de Rialb del segle XI, amb tres naus i tres absis amb ornamentacions llombardes. Sant Tirs d’Oliola, Santa Maria de Vilamajor, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb i Santa Maria de Ribelles són un bon exemple del romànic del Mig Segre.
De les moltes esglésies romàniques del Mig Segre destaquem l’antiga canònica agustiniana del segle XII de Sant Pere de Ponts, amb tres absis amb creu ornats a l’exterior amb arcuacions i bandes llombardes i coronada per un alt cimbori octogonal ; el monestir benedictí de Santa M
aria de Gualter, a pocs quilòmetres de Ponts, que conserva una part d’una església en ruïnes i un bonic claustre i Santa Maria de Rialb del segle XI, amb tres naus i tres absis amb ornamentacions llombardes. Sant Tirs d’Oliola, Santa Maria de Vilamajor, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb i Santa Maria de Ribelles són un bon exemple del romànic del Mig Segre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada