Per Jordi Domenjó
GENERALITATS DE LA NAVEGACIÓ EN ESLÀLOM
L'eslàlom és un esport que consisteix en realitzar un circuit amb un número determinat de portes (entre 18 i 22), algunes de les quals són de remonte, és a dir, que es troben en contracorrents o en llocs susceptibles de ser remuntats amb una piragua.
Com el nom de l'esport indica, l'eslàlom es caracteritza pels constants canvis de direcció que ha de realitzar el palista. Les portes no solen estar col.locades en línia recta i en cas que ho estiguin, això és degut a què els moviments d'aigua que hi ha a sota tenen diferents direccions.
Els moviments d'aigua que formen un camp d'eslàlom són molt variats en magnitud i direcció, i els circuits es col.loquen de manera que aquestos moviments de l'aigua s'hagin d'utilitzar d'una determinada manera per realitzar amb èxit el traçat.
Aquests moviments d'aigua (corrents, contracorrents, onades, rebufs, deflectors,…) poden ser considerats com a signes. Les diferents combinacions de tots els signes donen diferents significats: les onades = surf; els rebufs = frens,... La relació dels signes entre si determina una avaluació de la dificultat del tram o riu. Aquesta avaluació és subjectiva i personal, ja que evidentment, també dependrà del nivell tècnic del piragüista.
El conjunt de signes crea un context en què el palista s'ha d'adaptar per navegar en condicions de seguretat i, és clar, de diversió. Aquest context el podem avaluar bé des de fora (des de la vora del riu) o bé des de dins (a vista, mentre s'està palejant, des d'una contra,...). Per treure el màxim rendiment del movimient de l'aigua, s'ha de saber llegir i utilizar els signes, és a dir, saber crear una trajectòria, decidir i determinar el camí a seguir.
L'el.laboració de la trajectòria depèn dels factors interns que tingui cadascú.
S'han d'adaptar els factors interns als factores externs:
-Factors interns: propulsió, conducció, equilibri, casc, plat,…
-Factors externs: onades, corrents, contracorrents,… = Camps de força!!!
Entenem com equilibri direccional la continuïtat i fluïdesa (dinamisme) sobre la trajectòria decidida, amb un marge d'error, a dreta i esquerra, sobre l'eix o línia imaginària que dibuixa el camí que ens hem marcat. A major nivell tècnic, major desimboltura i control dels factors interns, i menor serà el marge d'error sobre la nostra trajectòria.
En l'eslàlom, la trajectòria està delimitada per unes portes. No obstant això, aquestes no són les úniques referències de què disposa el palista. Es diu popularment que un bon piragüista no realitza la trajectòria de porta a porta, sinò que el.labora una trajectòria que passa entre les portes .
La diferència sembla molt subtil, però si hi aprofundim una mica ens adonarem que és abismal, ja que un bon piragüista d'eslàlom no sol prendre les portes com a punt de referència únic, sinó que està sempre molt pendent de tots els signes del context per aprofitar-se'n al màxim. Algunes vegades farà un camí una mica més llarg, però com que la piragua no es frenarà en cap moment el temps empleat serà menor.
L'eslàlom és un esport que consisteix en realitzar un circuit amb un número determinat de portes (entre 18 i 22), algunes de les quals són de remonte, és a dir, que es troben en contracorrents o en llocs susceptibles de ser remuntats amb una piragua.
Com el nom de l'esport indica, l'eslàlom es caracteritza pels constants canvis de direcció que ha de realitzar el palista. Les portes no solen estar col.locades en línia recta i en cas que ho estiguin, això és degut a què els moviments d'aigua que hi ha a sota tenen diferents direccions.
Els moviments d'aigua que formen un camp d'eslàlom són molt variats en magnitud i direcció, i els circuits es col.loquen de manera que aquestos moviments de l'aigua s'hagin d'utilitzar d'una determinada manera per realitzar amb èxit el traçat.
Aquests moviments d'aigua (corrents, contracorrents, onades, rebufs, deflectors,…) poden ser considerats com a signes. Les diferents combinacions de tots els signes donen diferents significats: les onades = surf; els rebufs = frens,... La relació dels signes entre si determina una avaluació de la dificultat del tram o riu. Aquesta avaluació és subjectiva i personal, ja que evidentment, també dependrà del nivell tècnic del piragüista.
El conjunt de signes crea un context en què el palista s'ha d'adaptar per navegar en condicions de seguretat i, és clar, de diversió. Aquest context el podem avaluar bé des de fora (des de la vora del riu) o bé des de dins (a vista, mentre s'està palejant, des d'una contra,...). Per treure el màxim rendiment del movimient de l'aigua, s'ha de saber llegir i utilizar els signes, és a dir, saber crear una trajectòria, decidir i determinar el camí a seguir.
L'el.laboració de la trajectòria depèn dels factors interns que tingui cadascú.
S'han d'adaptar els factors interns als factores externs:
-Factors interns: propulsió, conducció, equilibri, casc, plat,…
-Factors externs: onades, corrents, contracorrents,… = Camps de força!!!
Entenem com equilibri direccional la continuïtat i fluïdesa (dinamisme) sobre la trajectòria decidida, amb un marge d'error, a dreta i esquerra, sobre l'eix o línia imaginària que dibuixa el camí que ens hem marcat. A major nivell tècnic, major desimboltura i control dels factors interns, i menor serà el marge d'error sobre la nostra trajectòria.
En l'eslàlom, la trajectòria està delimitada per unes portes. No obstant això, aquestes no són les úniques referències de què disposa el palista. Es diu popularment que un bon piragüista no realitza la trajectòria de porta a porta, sinò que el.labora una trajectòria que passa entre les portes .
La diferència sembla molt subtil, però si hi aprofundim una mica ens adonarem que és abismal, ja que un bon piragüista d'eslàlom no sol prendre les portes com a punt de referència únic, sinó que està sempre molt pendent de tots els signes del context per aprofitar-se'n al màxim. Algunes vegades farà un camí una mica més llarg, però com que la piragua no es frenarà en cap moment el temps empleat serà menor.
LES LLEIS D'OR DE LA NAVEGACIÓ EN ESLÀLOM
1-Equilibri: els bons piragüistes tenen tots una gran habilitat en el domini de la piragua. La seva forma de palejar és caracteritzada per la suavitat, amb palades efectives, i per la capacitat de torsionar-se o situar-se en qualsevol posició imaginària, mantenint en tot moment una capacitat reactiva i sense perdre la possibilitat de propulsar en qualsevol moment.
2-Amplitud: cal intentar treballar en tot el rang d'amplitud possible per tal de maximitzar l'eficiència de cadascuna de les palades. Els bons palistes rotaran completament, seràn capaços d'extendre's i executar les palades amb el posicionament ideal de la pala i la màxima extensió.
3-Combinació de forces: un altre nom per això podria ser “coordinació”. Un bon palista coordina el seu cos sencer per fer cada palada. Cada múscul treballa en coordinació amb la resta de manera que tots junts poden fer una força enorme d'una manera explosiva, però controlada al mateix temps.
4-Inexistència de moviments extranys: cada palada ha de ser una combinació dels elements necessaris per a aquella palada i res més. Tots els moviments que no són destinats específicament a tal efecte són una despesa innecessària d'energia.
5-Navegar de forma integrada: significa aplicar tots els coneixements i destresses adquirits en la vida del piragüista. Consisteix, per decir-ho d'alguna manera, en la capacitat que un palista té per desplaçar-se a la seva voluntat en un tram d'aigües braves per mitjà d'una navegació elegant, econòmica i que aprofiti els moviments de l'aigua. Per aconseguir aquesta navegació ens centrarem en la recerca de punts durs sobre els quals exercir palanques eficients, mantenint el centre de gravetat sempre damunt de la base de la piragua, anticipació amb mirada i espatlles cap a les direccions on volem desplaçar-nos, i l'adequació del plat i casc a les exigències de les corrents.
6-Anar a temps: significa seguir el ritme de l'aigua. El palista que va a temps es mou en las aigües braves gairebé sense esforç, i s'ajuda dels movimients de l'agua. El timing no és una destressa específica ni un element tècnic concret, però és essencial per executar les maniobres correctament. Es tracta de realitzar els elements tècnics en el moment correcte. Procurarem palejar “alt”, amb la mirada orientada cap a l'entorn i en cap cas cas cap avall, mantenir la pala dins de l'aigua tant com sigui possible, minimitzar la fase aérea (ens permet reaccionar més depressa) i anticipar els gests motrius generals (casc, plat, rotació del tors,...) als moviments d'aigua.
7-Seguir el relleu: quan respectem el relleu de l'aigua, la navegació és lleugera i fàcil perquè la piragua llisca pel seu damunt. Quan no és així, les onades comencen a pujar-se al damunt de la piragua i el desplaçament resulta més pesat i menys eficient. Adequarem casc i plat al relleu de l'aigua, i evitarem posicions estàtiques, i seqüenciarem les palades correctament (clavar la pala a la cresta de l'onada, propulsar la piragua sempre des del punt més alt cap a la baixada). Més freqüència no sol significar major velocitat!
1-Equilibri: els bons piragüistes tenen tots una gran habilitat en el domini de la piragua. La seva forma de palejar és caracteritzada per la suavitat, amb palades efectives, i per la capacitat de torsionar-se o situar-se en qualsevol posició imaginària, mantenint en tot moment una capacitat reactiva i sense perdre la possibilitat de propulsar en qualsevol moment.
2-Amplitud: cal intentar treballar en tot el rang d'amplitud possible per tal de maximitzar l'eficiència de cadascuna de les palades. Els bons palistes rotaran completament, seràn capaços d'extendre's i executar les palades amb el posicionament ideal de la pala i la màxima extensió.
3-Combinació de forces: un altre nom per això podria ser “coordinació”. Un bon palista coordina el seu cos sencer per fer cada palada. Cada múscul treballa en coordinació amb la resta de manera que tots junts poden fer una força enorme d'una manera explosiva, però controlada al mateix temps.
4-Inexistència de moviments extranys: cada palada ha de ser una combinació dels elements necessaris per a aquella palada i res més. Tots els moviments que no són destinats específicament a tal efecte són una despesa innecessària d'energia.
5-Navegar de forma integrada: significa aplicar tots els coneixements i destresses adquirits en la vida del piragüista. Consisteix, per decir-ho d'alguna manera, en la capacitat que un palista té per desplaçar-se a la seva voluntat en un tram d'aigües braves per mitjà d'una navegació elegant, econòmica i que aprofiti els moviments de l'aigua. Per aconseguir aquesta navegació ens centrarem en la recerca de punts durs sobre els quals exercir palanques eficients, mantenint el centre de gravetat sempre damunt de la base de la piragua, anticipació amb mirada i espatlles cap a les direccions on volem desplaçar-nos, i l'adequació del plat i casc a les exigències de les corrents.
6-Anar a temps: significa seguir el ritme de l'aigua. El palista que va a temps es mou en las aigües braves gairebé sense esforç, i s'ajuda dels movimients de l'agua. El timing no és una destressa específica ni un element tècnic concret, però és essencial per executar les maniobres correctament. Es tracta de realitzar els elements tècnics en el moment correcte. Procurarem palejar “alt”, amb la mirada orientada cap a l'entorn i en cap cas cas cap avall, mantenir la pala dins de l'aigua tant com sigui possible, minimitzar la fase aérea (ens permet reaccionar més depressa) i anticipar els gests motrius generals (casc, plat, rotació del tors,...) als moviments d'aigua.
7-Seguir el relleu: quan respectem el relleu de l'aigua, la navegació és lleugera i fàcil perquè la piragua llisca pel seu damunt. Quan no és així, les onades comencen a pujar-se al damunt de la piragua i el desplaçament resulta més pesat i menys eficient. Adequarem casc i plat al relleu de l'aigua, i evitarem posicions estàtiques, i seqüenciarem les palades correctament (clavar la pala a la cresta de l'onada, propulsar la piragua sempre des del punt més alt cap a la baixada). Més freqüència no sol significar major velocitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada