CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES DE PRÀCTICA

Hem pogut observar que el piragüisme presenta una gran diversitat de formes i d'ambits de pràctica. En Josep Mª Caubet ha creat una classificació de totes les activitats que es poden dur a terme sobre una piragua des del punt de vista sòcio-institucional i segons la seva lògica interna.
Es tracta d'una classificació doble que, per una banda té en compte la dimensió incertesa, entesa com "Propietat d’imprevisibilitat lligada a certs elements d’una situació” (Parlebas, 1999), i per l'altra el factor esportificació, que fa referència al nivell d'institucionalització de cadascuna de les pràctiques.

Pel que fa al factor incertesa, aquesta pot ser lligada al medi físic i als participants (companys i als adversaris). Si la incertesa és lligada al medi físic, el grau d'imprevisibilitat serà elevat ja que el medi és discontinu i la informació variable. Cal descodificar la informació i construir comportaments d'adaptació. Pel que fa als companys, cal cooperar cap a una tasca comuna i minimitzar la incertesa de la interacció, sincronitzant les accions amb el company. Si la interacció va lligada a les accions de l'adversari, la incertesa es maximitza. Quant al factor esportificació, classifica les pràctiques en quasi-joc esportiu (no competitiu,autoregulat, caràcter lliure i sense reglament), joc esportiu (tradicions socials de reglament vairable, no institucionalitzades), quasi-esport (amb reconeixement institucional local , sense intercionalització, i organitzat en forma de competició) i esport (amb federacions nacionals i internacionals, i es celebren Campionats del Món).