dissabte, 22 de març del 2008

GENERALITATS DEL PIRAGÜISME

El piragüisme és un esport que consisteix en navegar per qualsevol tipus de làmina d'aigua lliscant en una piragua i impulsant-se amb una pala. Al contrari que en el rem, en el piragüisme el desplaçament pot ser en totes direccions, i les pales no tenen cap tipus de sistema de subjecció o ancoratge a la piragua.
Entenem com a piragua, doncs, qualsevol embarcació tripulada per un o més individus, que s’impulsen amb un instrument ( pala ) que no està lligada físicament amb l’embarcació i es desplacen dins de l'aigua.
Tot piragüista està obligat a acreditar que domina el medi aquàtic i adoptar les mesures de seguretat necessàries per prevenir accidents, així com a utilitzar les embarcacions per als fins als que estan destinades.

ELEMENTS BÀSICS QUE INTERVENEN EN EL PIRAGÜISME
EL PIRAGÜISTA
És la persona que, en un moment determinat, decideix iniciar-se en l'esport del piragüisme.
En els primers moments de pràctica se sentirà atabalat, degut a la manca d'adaptació al medi i al material. Però a mesura que s'hi adapti, anirà aprenent i progressant en funció del conjunt de les seves característiques (edat, sexe, objectius, condició física, motivació, aspectes afectius,...) i també de la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge que li sigui oferit.
EL MEDI
En la pràctica del piragüisme, ens podem trobar medis estables i inestables. L'iniciació es sol realitzar en una làmina d'aigua plana, per tal de minimitzar l'impacte de l'incertesa del medi en les sessions d'adaptació al material i tècnica bàsica de navegació. Les característiques del medi afecten a l’actuació de l’esportista i s’han de tenir molt en compte en el procès d’ensenyança- aprenentatge. El piragüisme es practica en el medi aquàtic, i l’aigua, com a cos inert, té tendència a romandre sense moviment. No obstant, podem trobar aigua en dues situacions, en moviment i
en estat estable. Parlem d’aigües tranquiles quant la seva superfície és troba en el mateix pla i només podem desplaçar-nos al llarg i a l'ample ( dues dimensions ).En canvi, les aigües braves tenen un moviment degut al desnivell i, com que la llei de la gravetat és inalterable, per norma general a més desnivell, més velocitat de l’aigua. En aquest cas, podem ja parlar de tres dimensions,doncs el medi de pràctica té llargada, amplada i també alçada.
MATERIAL ESPORTIU
L’esportista fa servir utensilis per relacionar-se amb el medi i facilitar així la seva relació amb l’entorn. El material ocupa un posició intermitja entre el medi i l’esportista. En aquest esport, el material és indispensable. Per això ha de respondre a una sèrie de requisits i de característiques relacionades amb el medi on es practica. Entendrem així que una embarcació d’eslalom serà diferent a una d'aigües tranquil.les. Malgrat que en piragüisme els instruments bàsics i indispensables siguin l'embarcació i la pala, aquests han de respondre a les característiques i necessitats de la modalitat per la qual han estat destinats. La resta de material és complementari i la seva funció és proporcionar-nos una millor adaptació al medi i un grau òptim de seguretat: armilla, casc, proteccions...
La piragua
La piragua és l’embarcació que ens permet flotar i lliscar per sobre l’aigua,i es veu sotmesa als mateixos principis hidrodinàmics que qualsevol cos que es troba submergit total o parcialment en un líquid. La forma de l'embarcació estarà doncs íntimament lligada als principis hidrodinàmics, però variarà radicalment segons la modalitat per la qual estigui dissnyada la piragua. Per posar un exemple, és molt diferent una piragua de slalom, pensada per ser ràpida i reactiva entre les onades, que una d'estil lliure, que ens permetrà fer figures acrobàtiques dins d'un rebuf. En algunes disciplines, com l'eslàlom i les aigües tranquil.es, la Federació Internacional ha establert dimensions i pesos mínims de les embarcacions, per tal que tots els competidors estiguin en les mateixes condicions. També els elements de seguretat han de passar una sèrie de controls estandaritzats abans de cada competició (casc homologat, armilla amb una força de flotació mínima de 60N i sistemes d'ancoratge a proes i popes).
Les parts principals de les embarcacions són:
-Proa: part davantera de la piragua.
-Popa: part de darrera de la piragua.
-Casc: meitat inferior de la piragua.
-Banyera: obertura practicada en la coberta.
-Seient: superfície on va assegut el palista.
-Reposa peus: resort unit al casc on el palista recolza els peus.
-Anella de seguretat: anelles de corda o cinta resistents que es
troben en la popa i permeten agafar-se a elles
Existeixen dues classes de piragües:
-Els caiacs, que tenen un orígen esquimal i en els que el piragüista navega assegut i amb una pala de doble fulla.
-Les canoes, d'orígen canadenc, en què es navega amb pala de fulla simple i agenollats dins de la piragua.
Aquests són els dos tipus d'embarcacions amb què ens podem trobar. Com veurem més endavant, en algunes disciplines podrem trobar embarcacions de moltes places.
La pala
La pala és l'instrument que utilitza el palista per impulsar-se i dirigir l’embarcació, les pales seran diferents en forma i dimensions en funció de la modalitat que es practiqui.
De manera general diferenciarem tres parts de la pala:
-Fulla o cullera: superfície còncava, llisa i ampla que s’introdueix a l’aigua per poder propulsar i dirigir.
-Pèrtiga: cilindre buit o massís que uneix les dues fulles ( caiac ) o bé la fulla amb l’empunyadura ( canoa ).
-Empunyadures: zones per on s’agafa al pala situades al llarg de la pèrtiga, o al final de la mateixa en funció de si la pala és simple o doble.
Trobem dos tipus de pala:
-Les simples: tenen una sola fulla unida a la pèrtiga i tenen dos empunyadures, una pròxima a la fulla i l’altre a l’extrem superior de la pèrtiga en forma de “ t ”. S'utilitza per navegar en canoa.
-Les dobles: tenen dos fulles unides per la pèrtiga. Aquestes fulles es troben col.locades amb una diferència d'angulació d'entre 45 i 80 graus, segons les preferències del piragüista, i serveixen
per navegar en caiac.
INTERRELACIÓ DELS ELEMENTS
Segons J.Mª Caubet, els elements s'interrelacionen de la següent manera: els punts d'unió del palista amb el material són les mans amb les que agafa la pala, i els els malucs i les cames, que es troben en contacte directe amb la piragua. El palista es relaciona directament amb la piragua i amb la pala, que són els elements que es troben en contacte directe amb l'aigua. Agafa la pala i la col.loca dins de l'aigua cercant punts durs que li permetin crear palanques efectives, i amb les cames i els malucs condueix la piragua en direcció als anclatges efectuats amb la pala.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Primer que tot felicitats Toni per la feina que fas.
COMENTARI:
la diferència "essencial" entre el rem i el piragüisme no és el sentit del desplaçament si no el que aquí s'explica molt bé "les pales no tenen cap tipus de sistema de subjecció o ancoratge a la piragua". El sentit de desplaçament és una diferència formal; de fet en eslàlom pot haver-hi trajectòries en marxa enrere i no per això estem fent rem, ... crec que seria interessant suprimir el següent text: "el desplaçament és cap endavant, i" , i també "i es desplacen frontalment"

Apa siau!!

espero fer-ne més

Toni Herreros Angrill ha dit...

OK jefe. Instantani